template-browser-not-supported

Noticias

Un equipu d'investigación afaya qu'un tipu de leucemia infantil aniciar mientres el desenvolvimientu fetal

Un estudiu publicáu na revista ‘Leukemia’ demuestra que dellos casos de leucemia mieloide aguda infantil surden antes de la nacencia, mientres el desenvolvimientu fetal | La posibilidá d'estudiar l'orixe d'esta enfermedá surdió a partir del casu d'un ñácaru de 5 meses que se diagnosticó con leucemia mieloide aguda y del que se caltuviera sangre del gordón umbilical | La secuenciación del xenoma d'amueses a distintos tiempos dexa establecer en qué orde producen les mutaciones responsables d'esti tumor y l'aplicación de la medicina de precisión xenómica ayuda a desenvolver ferramientes diagnósticas pal siguimientu de la enfermedá | La investigación foi liderada por investigadores del Institutu d'Oncoloxía de la Universidá d'Uviéu (IUOPA), l'Institutu d'Investigación contra la Leucemia Josep Carreres de Barcelona, y l'Hospital Infantil Universitariu Neñu Jesús de Madrid
 

Un equipu d'investigadores del Institutu d'Oncoloxía de la Universidá d'Uviéu (IUOPA), l'Institutu d'Investigación contra la Leucemia Josep Carreres, la Universidá de Barcelona y el Centru d'Investigación Biomédica en Red Cáncer (CIBERONC) pudo demostrar que delles leucemies infantiles aniciar mientres el desenvolvimientu embrionariu, anque nun se manifiesten hasta pasaos unos meses de vida. La leucemia mieloide aguda constitúi'l segundu tipu de leucemia aguda más frecuente na infancia y puede diagnosticase con pocos meses de vida. L'apaición de la enfermedá de forma tan temprana fixera abarruntar que'l tumor podía tener un orixe prenatal. La demostración d'esta teoría habíase vistu, sicasí, llindada pola posibilidá de tener una amuesa prenatal o nel momentu del partu.

“La posibilidá d'estudiar l'orixe d'esta leucemia surdió a partir del casu d'un ñácaru de 5 meses que se diagnosticó con leucemia mieloide aguda nel Hospital Neñu Jesús de Madrid”, esplica Pablo Menéndez, profesor ICREA de la Universidá de Barcelona y del Institutu Josep Carreres. “Los padres, que caltuvieren el sangre del gordón umbilical, abrieron una llínea d'investigación qu'hasta'l momentu nun se pudiera encetar”, añede esti investigador.

Dos alteraciones cromosómicas

Por aciu l'usu de técniques de medicina de precisión, analizóse'l xenoma completu del tumor, y a diferencia de los tumores en persones adultes, nos que se detecten miles de mutaciones, nesta leucemia tan solo identificáronse dos alteraciones cromosómicas. “L'analís del xenoma dexónos diseñar un métodu de diagnósticu personalizáu para poder faer el siguimientu de la enfermedá”, comenta Xose S. Ponte, catedráticu de Bioquímica y Bioloxía Molecular de la Universidá d'Uviéu. “Pero estos datos xeneren nueves entrugues, como cuándo surdió'l tumor y en qué orde apaecieron estes mutaciones”, destaca. La mayoría de les vegaes estes entrugues non pueden respondese, yá que para poder contestales ye necesariu disponer d'amueses de sangre del ñácaru antes del momentu de diagnósticu, daqué que na inmensa mayoría de los casos ye imposible. Pero nesti casu particular, la esistencia d'una amuesa de gordón umbilical conxeláu dexó dixebrar les distintes poblaciones de célules sanguínees nel momentu del partu y estudiar si dalguna de les alteraciones cromosómicas detectaes nel tumor, yá taben presentes mientres el desenvolvimientu fetal. 

L'estudiu reveló qu'una translocación ente'l cromosoma 7 y el 12 yá taba presente en delles célules madre hematopoyéticas del gordón umbilical. Otra manera, la otra alteración cromosómica, una trisomía del cromosoma 19, nun taba presente nel fetu, pero sí en toles célules tumorales, lo que suxure que contribúi a aumentar la malinidá de les célules leucémicas. “Estos datos son de gran relevancia pa entender el desenvolvimientu d'una enfermedá que ye devastadora, y l'esistencia d'esta amuesa de gordón umbilical foi crucial pa poder encetar un estudiu qu'hasta agora fuera imposible nes leucemies mieloides agudes”, añede Talía Velasco, investigadora del Institutu Josep Carreres y l'Universidá de Barcelona y colíder del trabayu.

Amás de poder reconstruyir les alteraciones xenómiques que sufren les célules pa dar llugar a esta leucemia, l'estudiu tamién identificó un mecanismu molecular que nun fuera reparáu hasta la fecha nesti tipu de leucemia y que provoca l'activación d'un xen, denomináu MNX1, frecuentemente alteriáu nesti tipu tumores. La conocencia d'estes alteraciones ye esencial pa poder desenvolver modelos celulares y animales que dexen entender la evolución de la enfermedá y poder desenvolver nueves terapies pal tratamientu d'esti tipu de patoloxíes.

L'estudiu foi lideráu por Xose S. Ponte, catedráticu de Bioquímica y Bioloxía Molecular de la Universidá d'Uviéu-IUOPA, Talía Velasco y Pablo Menéndez, del Institutu Josep Carreres y l'Universidá de Barcelona, y participaron investigadores d'otres cuatro instituciones, incluyendo l'Hospital Infantil Universitariu Neñu Jesús, l'Hospital Universitariu Central d'Asturies, l'Institutu de Biomedicina y Biotecnoloxía de Cantabria y l'Institutu d'Investigación Sanitaria La Princesa de Madrid.
Esta investigación foi posible gracies a la collaboración de los padres y al financiamientu del Ministeriu de Ciencia, Innovación y Universidaes, el European Research Council, la Fundación Científica AECC, la Fundación Unu ente Cienmil, la Fundación bancaria la Caixa, la Generalitat de Catalunya, el CIBERONC y l'Institutu de Salú Carlos III.

Referencia
Bousquets-Muñoz, P., Molina, O., Varela, I. et al. Backtracking NOM1::ETV6 fusion to neonatal pathogenesis of t(7;12) (q36;p13) infant AML. Leukemia (2024). https://doi.org/10.1038/s41375-024-02293-9

Pies de semeya:

Grupo de Oviedo: de izquierda a derecha, en la segunda fila, Ángel Álvarez Eguiluz, Milagros Balbín, Javier Fernández Mateos; en la primera fila, Pablo Bousquets Muñoz y Xose Antón Puente.

Grupo de Barcelona: de izquierda a derecha: Pablo Menéndez, Talía Velasco, Óscar Molina.

Documents